-“No veig ni una cara coneguda entre tantes com la guerra en fa desfilar devant dels meus ulls en incoherent fantasmagoria d’ençà que va començar”. (pag.25)
La guerra separa a tothom i això és el que explica aquesta cita, com podem passar de estar amb la gent que estimes a estar sol i no veure a ningú, i com de vegades et sobra la gent i quan vius una guerra donaries el que fos per veure una cara coneguda.
-“No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la Nostra desgana per comprendre ningú”. (pag.25)
Sovint, no ens preocupem per conèixer a les persones, i les critiquem sense saber res d’elles, però, si que ens preocupem perque els demés ens coneixin i tinguin una bona impressió de nosaltres.
-“Una emoció deixa de ser forta si es repeteix. Les repeticions cansen”. (pag.36)
Exacte, sinó no seria una emoción forta. La característica principal d’una emoción és que no es repeteix soviet. Si es repetíssin ja no les considerariem emocions prque tal com diu el text les repeticions cansen, i necesiitem conèixer coses noves constanment.
-“Que quietes estaven aquelles mòmies, quietes com les maletes i els baguls; era, com la de les grans maletes, una quietud inquietant perquè no se sap què amaguen”. (pag.149)
Joan Sales compara la quietut dels cadavers amb la quietud d’una maleta. Amb aquesta comparació, el lector sap a la perfecció com estaven de quietes les maletes. Quan s’utilitzen les comparacions, el lector agafa la idea exacta del que l’autor vol transmetre.
-“La incerta glòria per la qual Adam baratà la glòria certa i tranquil.la del Paradís”. (pag.188)
Adam va preferir disfrutar de la glòria del moment a la incertesa de la glòria que li oferien. Molta gent prefereix les coses físiques del moment i no les grans promeses que són incertes.
-“Un no és res, tot ho és la posteritat. Però la posteritat ¿què és? Una partida d’imbècils ni més ni menys que nosaltres”. (pag.188-189)
Un exemple en sòn la majoria d’artistes que quan eran vius no eren ningú, i un cop morts, les seves obren han passat a tindre un reconeixement. Nosaltres no som res, quan passin els anys nigú s’enrecordarà de nosaltres, peró si de les postres costums i creençes, de la moda que hi havia en la Nostra època, etc.
-“L’unic possible és l’imposible”. (pag. 195)
Només les coses imposibles són les que tenen sentit. Per això alguns autors de la història com william Shakespeare narraven a les seves obras la história d’un amor impossible, perquè és aquest amor el que té sentit, i el que és perfecte. La paraula imposible connota una incertesa, i precisamente per això pot ser posible, perqué no ho sabem amb seguretat, podríem comparar-ho amb la existencia de Déu, com no s’ha demostrat, la gent hi creu.
-“Hi ha que és hipòcrita quan practica la virtut i sincer quan practica el vici”. (pag.203)
Hi ha gent que s’engaña i intenta engañar als demés fent creure que es bo i que no fa res dolent, però només són sincers quan practican el vici perquè ès quan realment són ells.
-“¡Si et pogués fer comprendre els plaers subtilíssims de la fantasmagoria! Ser i no ser al mateix temps (pobre Shakespeare); ser un mateix i ser un altre: ¡ser i no existir, existir i no ser, tot a la vegada! La personalitat desdoblada, l’evasió total, sensación vertiginosa que només pot donar la doble vida!” (pag.203)
Molts filosofs han parlat al voltant d’aquesta qüestió, Hamlet és va plantejar aquest dubte. Ser un mateix i una altre persona és una de les qüestions més debatides en la filosofia.
-“Potser el plaer no és més que dolor al revés; potser el plaer per Excel.lència no és més que un dolor intensíssim girat misteriosament”. (pag.204)
Aquesta reflexió et fa pensar sobre si realment, tal com diu el text, el plaer és només dolor. Les coses, a vegades, semblan d’una manera però en realitat són d’una altra.
La guerra separa a tothom i això és el que explica aquesta cita, com podem passar de estar amb la gent que estimes a estar sol i no veure a ningú, i com de vegades et sobra la gent i quan vius una guerra donaries el que fos per veure una cara coneguda.
-“No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la Nostra desgana per comprendre ningú”. (pag.25)
Sovint, no ens preocupem per conèixer a les persones, i les critiquem sense saber res d’elles, però, si que ens preocupem perque els demés ens coneixin i tinguin una bona impressió de nosaltres.
-“Una emoció deixa de ser forta si es repeteix. Les repeticions cansen”. (pag.36)
Exacte, sinó no seria una emoción forta. La característica principal d’una emoción és que no es repeteix soviet. Si es repetíssin ja no les considerariem emocions prque tal com diu el text les repeticions cansen, i necesiitem conèixer coses noves constanment.
-“Que quietes estaven aquelles mòmies, quietes com les maletes i els baguls; era, com la de les grans maletes, una quietud inquietant perquè no se sap què amaguen”. (pag.149)
Joan Sales compara la quietut dels cadavers amb la quietud d’una maleta. Amb aquesta comparació, el lector sap a la perfecció com estaven de quietes les maletes. Quan s’utilitzen les comparacions, el lector agafa la idea exacta del que l’autor vol transmetre.
-“La incerta glòria per la qual Adam baratà la glòria certa i tranquil.la del Paradís”. (pag.188)
Adam va preferir disfrutar de la glòria del moment a la incertesa de la glòria que li oferien. Molta gent prefereix les coses físiques del moment i no les grans promeses que són incertes.
-“Un no és res, tot ho és la posteritat. Però la posteritat ¿què és? Una partida d’imbècils ni més ni menys que nosaltres”. (pag.188-189)
Un exemple en sòn la majoria d’artistes que quan eran vius no eren ningú, i un cop morts, les seves obren han passat a tindre un reconeixement. Nosaltres no som res, quan passin els anys nigú s’enrecordarà de nosaltres, peró si de les postres costums i creençes, de la moda que hi havia en la Nostra època, etc.
-“L’unic possible és l’imposible”. (pag. 195)
Només les coses imposibles són les que tenen sentit. Per això alguns autors de la història com william Shakespeare narraven a les seves obras la história d’un amor impossible, perquè és aquest amor el que té sentit, i el que és perfecte. La paraula imposible connota una incertesa, i precisamente per això pot ser posible, perqué no ho sabem amb seguretat, podríem comparar-ho amb la existencia de Déu, com no s’ha demostrat, la gent hi creu.
-“Hi ha que és hipòcrita quan practica la virtut i sincer quan practica el vici”. (pag.203)
Hi ha gent que s’engaña i intenta engañar als demés fent creure que es bo i que no fa res dolent, però només són sincers quan practican el vici perquè ès quan realment són ells.
-“¡Si et pogués fer comprendre els plaers subtilíssims de la fantasmagoria! Ser i no ser al mateix temps (pobre Shakespeare); ser un mateix i ser un altre: ¡ser i no existir, existir i no ser, tot a la vegada! La personalitat desdoblada, l’evasió total, sensación vertiginosa que només pot donar la doble vida!” (pag.203)
Molts filosofs han parlat al voltant d’aquesta qüestió, Hamlet és va plantejar aquest dubte. Ser un mateix i una altre persona és una de les qüestions més debatides en la filosofia.
-“Potser el plaer no és més que dolor al revés; potser el plaer per Excel.lència no és més que un dolor intensíssim girat misteriosament”. (pag.204)
Aquesta reflexió et fa pensar sobre si realment, tal com diu el text, el plaer és només dolor. Les coses, a vegades, semblan d’una manera però en realitat són d’una altra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario