-Subtítol 1: Freegans és el mot que s’utilitza per descriure a la gent que recicla menjar.
-Subtítol 2: La cadena de supermercats bonpreu no col.labora amb associacions per por a una possible intoxicació.
S’els coneix amb el nom de freegans, moviment que es va impulsar a EEUU durant els 90. Freegans es una paraula derivada de “free” i de “vegans”,que vol dir lliures i vegetarians, però actualment freegans són totes aquelles persones que sense necessitat econòmica o vital per fer-ho reciclen menjar.
Són les 9:00h de la nit. Hem trobo davant del supermercat Bon preu del barri de Sant Antoni. Estic esperant amb un grup de gent a que els treballadors del supermercat treguin les bosses d’escombraries al contenidor. La majoría de gent que es troba al meu voltant no són indigents, “deuen ser freegans” penso.
M’acosto a una noia i li pregunto si hi va cada dia a agafar menjar: “No, voy de vez en cuando, hace cinco años que lo hago”, “ ¿Trabajas?” “Sí, y hago la compra a veces, pero si los supermercados desechan a la basura productos a punto de caducar, aprovecho”.
Confirmo el que pensava, es tracta de freegans.
Una senyora m’ensenya el que ha agafat, un pot de llet amb caducitat al juny, unes galetes d’arròs i carn embassada. M’acosto al contenidor d’escombraries i veig verdures en perfecte estat i productes que encara no han caducat. Al costat meu hi ha una noia com jo, li pregunto que hi fa allà i em diu que pertany a Recíklate, una organització que considera denigrant que es desperdicïi menjar en bones condicions només perque queda malament vendre productes amb una data de consumició que quasi arriba a la seva fi . Els nois i noies de Recíklate es traslladen dos cops per setmana a diferents punts de Barcelona, com el Bagel Shop de Portal de l’Àngel, el Veritas de Via Laietana, l’Opencor d’Urquinaona o el LIDL de Marina i allà esperen pacientment a que els treguin les bosses amb els productes i menjar. Ho fan amb pressa i no s’entretenen massa, perque quan arriba el camió de les escombraries han de deixar que facin la seva feina i endur-se la brossa.
Però no només els freegans es dediquen a recollir el menjar de les escobraries, també les associacions es dediquen a recollir el menjar que està a punt de caducar per portar-lo a la gent que ho necessita.
Després de diversos intents de contactar amb el banc d’aliments, per fi em pot atendre una voluntària, la Teresa. M’explica, com treballa en el banc d’aliments, “actua d’intermediari entre els supermercats i les entitats”. El seu objectiu és recuperar tots aquells aliments que no són comercialitzables però si que són consumibles. Viuen de donacions.
La Teresa m’explica que aquesta Pasqua van rebre un assortit de mones de la pastisseria l’Escribà. Li pregunto com funciona el banc d’aliments, “els supermercats ens truquen, ho anem a recollir i nosaltres ens encarreguem de que el menjar arribi a les entitats que sol·liciten el nostre servei, normalment són associacions de veïns i parròquies”. “Això és fiable?”, li pregunto, “Sí, està molt controlat, cada entitat té un llistat amb tota els noms de les persones que sol.liciten el nostre servei, a més ens assegurem de que el menjar vagi on pertoca”. També fan moltes campanyes per evitar que els supermercats tirin el menjar a punt de caducar a les escombraries.- Em posa un exemple: “Aquest Nadal vam fer un Tió gegant, el més gran de la comarca, es tractava d´una donació de menjar de les families.”
Li pregunto sobre la crisi:, “I tant que s’ha notat!, la cosa ha pujat una barbaritat”. Em comenta que hi han moltes entitats que truquen per saber com s’ha de fer per recollir menjar. Per acabar li pregunto quins supermercats els ofereixen menjar. M’esmenta el Carrefour, el Condis, el Dia… “El Bon preu?” li pregunto, “No, el Bon preu no, potser l´Esclat alguna cosa”.
Com és que una cadena de supermercats barata no subministra cap tipus de donació a associacions? Després d’alguns intens, aconsegueixo parlar amb el departament de màrqueting del Bon preu. L’Anna, la encarregada d´aquest departament, em diu que només fan donacions de manera molt puntual i només productes com arròs, pasta, llegums,… “Perquè?” li pregunto, “Perquè hi han productes que de seguida es fan malbé, i si fossin consumits, la gent podria tenir problemes de salut”. “Amb quines associacions treballeu?”, m’esmenta el banc d’aliments. Si fos el cas de que Bon preu donés menjar habitualment a la gent, l’Ajuntament hauría d´intervenir? – “hi ha un conveni signat amb les entitats”.
Bon preu no dona aliments fora de pastes i arrossos perquè podria ser perillós per al client.
Hem pregunto perque Carrefour té una associació paral.lela anomenada Fundación Solidaridad Carrefour on es dedican precissament a recolzar propostes de col.laboració, que tinguin com a objectiu millorar la situació dels col.lectius més desafavorits a la societat espanyola, especialment en el món de la infància.
A més col.laboren amb altres organitzacions sense ànim de lucre.
Alba Vicente, responsable de les Relacions Externes de la empresa, m’explica molt detalladament de quina manera col·laboren en el sector de l’alimentació: “La Fundación Solidaridad Carrefour tiene firmado un Convenio con La Federación Española de Banco de Alimentos en virtud del cual les donamos todos los alimentos que aunque no son aptos para la venta (por tener el envase con algún defecto, por ejemplo), son aptos para el consumo”.
L’any passat van entregar al banc d’aliments 621.075,40 kg d’aliments. M’explica també que van entregar 237.271kg a les dos Operacions quilo realitzades als hipermercats Carrefour. El total recol·lectat a través de les Operacions quilo va ser de 378.552 kg d’aliments.
No hi ha cap denúncia, ni cap queixa per intoxicació pel que fa als aliments que Carrefour ha donat al banc d’aliments. A les escombraries del Bon preu, hi han molts productes aprofitables que en comptes de llençar-los podríen donar a associacions tal i com fa Carrefour.
Me’n vaig al Veritas de Via Laietana, encara falta mitja hora per que tanquin i decideixo entrar. El Veritas és un supermercat que ven menjar ecològic. Ha tingut bastant d’èxit, amb la moda que ha arribat on tothom vigila el que menja. Sembla que a Veritas no existeix la crisis, els preus són molt elevats, tot i axí ténen molta clientela.
Surto i m’espero a la vorera del davant. De sobte apareix un grup de gent que es posa a rebuscar entre les escombraries. M’acosto, “Ten quieres estos tomates, yo ya tengo.”, li diu una noia a un home que es trobaven allà. “Hola, estoy haciendo un trabajo para la facultad sobre la gente que se dedica a coger la comida a punto de caducar de la basura” li dic, “Yo no quiero que hagas este trabajo”, em diu,
“¿Por qué?” “Porque si esto sale público, no nos dejaran coger la comida”. “Esto es para la facultad, no te preocupes que no saldrà de allí.”
Sembla que se´n refía una mica més de mi. “Hay algunos supermercados que tiran agua o algun tipo de sustancia a la basura para que no podamos aprovechar la comida”, “¿Por qué?” “Porque no les gusta que quede toda la suciedad por el suelo, por eso los que solemos coger la comida, procuramos dejarlo todo como estaba”. L’home del costat, vestía uns pantalons texans i una camisa blau cel, mai m´hagués imaginat aquell home agafant menjar de les escombraries.
Quan estava a punt de marxar li pregunto “¿Ústed suele coger la comida que tiran los supermercados?”, “No, yo solo voy a veces a este Veritas, porque la comida que venden es de calidad, y lo que tiran está en perfecto estado”.
Cada cop es practica més aquesta moda del Freegans, i és que, per què gastar-se diners quan es pot sopar gratis i sa?
Meritxell Gasull López
No hay comentarios:
Publicar un comentario