Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 de octubre) es una escriptora catalana. Considerada per molts com la escriptora més universal de la narrativa contemporànea catalana, la seva obra s’ha traduït a 27 idiomes.-Desde fora sembla una persona molt reservada…
La gent més aviat em fa nosa. Tinc un carácter bastant dolent, quan sembla que estic contenta, estic d’un humor de mil dimonis, i, al revés, sóc quieta i violenta, apassionada i serena, innocent i complicada. Per això hi ha gent que no es cansa de veure’m, i gent que no em pot aguantar ni cinc minuts.
-Amb la seva família, amics i coneguts també és així?
Tinc molt pocs amics i coneguts. Les relacions amb la meva família són bastant normals.
-A banda de la escriptura, com es guanya la vida Mercè Rodoreda?
Ni molt bé ni molt malament. Treballo tan poc com puc: en conjunt, uns cinc mesos l’any. A casa. Tradueixo literatura administrativa i científica per a organitzacions internacionals.
-Es considera una persona culta?
Jo em penso que no ho soc. Els escriptors de la meva generació érem, en general, una mica rucs: no crec, per exemple, que n’hi hagi cap que sàpiga grec ni que pugui parlar mitja hora seguida de Hegel sense dir enormes disbarats.
-Què li agrada fer a las seves estones lliures?
M’agrada molt la música. Tinc una certa feblesa per la música del segle XVIII, perquè no cal escoltar-la i mentre sona puc anar fent d’altres coses: pasar l’aspirador per les cortines, per exemple.
-Una escriptora no llegeix?
Llegeixo bastant: unes quatre hores diàries fa una pila d’anys. M’agraden els llibres que hauríen d’agradar a tothom: la Bíblia i La Divina Comèdia, els assaigs de Montaigne i el Quixot. En això sóc afortunadamente poc original.
-O potser molt…
Ves a saber. També m’agraden les novel.les policíaques i de criminals.
-I el teatre no li agrada?
M’agrada poc; és a dir: no hi vaig mai, i prefereixo de llegir les obres. Els autors que més m’interessen són Brecht, és clar; potser Hugo Betti i Ghelderode.
-Com li agrada que siguin els personatges femenins de les seves obres?
M’encanta que siguin innocents i Intel.lectuals a partir d’un cert nivell.
-Sovint preocupats per l’envelliment físic
La por a l’envelliment és molt humana. Un dia o altre la té tothom. Una dona comença a tenir-la una mica més enllà de la trentena, quan s’adona que va passant a poc a poc de fada a bruixa. Un home la comença a tenir quan es decanta cap a la banda negra dels cinquanta.
-Les seves obres aporten alguna intenció ideològica o sociològica?
Mireu: si els meus llibres són bons, impliquen irremeiablement una filosofia de la vida, amb espirals sociològiques o ideológiques. Però no és feina meva destriar-les. A mi no m’agrada mai buscar tres peus al gat.
La gent més aviat em fa nosa. Tinc un carácter bastant dolent, quan sembla que estic contenta, estic d’un humor de mil dimonis, i, al revés, sóc quieta i violenta, apassionada i serena, innocent i complicada. Per això hi ha gent que no es cansa de veure’m, i gent que no em pot aguantar ni cinc minuts.
-Amb la seva família, amics i coneguts també és així?
Tinc molt pocs amics i coneguts. Les relacions amb la meva família són bastant normals.
-A banda de la escriptura, com es guanya la vida Mercè Rodoreda?
Ni molt bé ni molt malament. Treballo tan poc com puc: en conjunt, uns cinc mesos l’any. A casa. Tradueixo literatura administrativa i científica per a organitzacions internacionals.
-Es considera una persona culta?
Jo em penso que no ho soc. Els escriptors de la meva generació érem, en general, una mica rucs: no crec, per exemple, que n’hi hagi cap que sàpiga grec ni que pugui parlar mitja hora seguida de Hegel sense dir enormes disbarats.
-Què li agrada fer a las seves estones lliures?
M’agrada molt la música. Tinc una certa feblesa per la música del segle XVIII, perquè no cal escoltar-la
-Una escriptora no llegeix?
Llegeixo bastant: unes quatre hores diàries fa una pila d’anys. M’agraden els llibres que hauríen d’agradar a tothom: la Bíblia i La Divina Comèdia, els assaigs de Montaigne i el Quixot. En això sóc afortunadamente poc original.
-O potser molt…
Ves a saber. També m’agraden les novel.les policíaques i de criminals.
-I el teatre no li agrada?
M’agrada poc; és a dir: no hi vaig mai, i prefereixo de llegir les obres. Els autors que més m’interessen són Brecht, és clar; potser Hugo Betti i Ghelderode.
-Com li agrada que siguin els personatges femenins de les seves obres?
M’encanta que siguin innocents i Intel.lectuals a partir d’un cert nivell.
-Sovint preocupats per l’envelliment físic
La por a l’envelliment és molt humana. Un dia o altre la té tothom. Una dona comença a tenir-la una mica més enllà de la trentena, quan s’adona que va passant a poc a poc de fada a bruixa. Un home la comença a tenir quan es decanta cap a la banda negra dels cinquanta.
-Les seves obres aporten alguna intenció ideològica o sociològica?
Mireu: si els meus llibres són bons, impliquen irremeiablement una filosofia de la vida, amb espirals sociològiques o ideológiques. Però no és feina meva destriar-les. A mi no m’agrada mai buscar tres peus al gat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario