Enric Vila (Barcelona, 1972) llicenciat en Història Contemporània i Doctor en Periodisme, ens presenta el seu últim llibre, el nostre heroi Josep Pla.
-Sap que la seva máscara imposa a alguns?
Sí, en sóc conscient i de fet està fet expressament. Ho faig per incomodar un cert tipus de persones que no sé si les puc descriure exactament.
-Vosté te clar que tots actúem amb màscara
Sí, i sobretot el que hi ha és una diferència entre la persona que n’és conscient, i la persona que no ho és i que té un barnís més narcisista, és a dir que es mou més per ímputs més momentanis.
-Creu que els catalans ens recreem més que d’altres en la màscara?
No és tant això com que les circumstàncies històriques i polítiques han fet que hi hagi una gran part d’allò més nostre que no està expressat. El que no tinc clar és que aquesta part d’intimitat nostra no estigui organitzada, estilitzada. En general, tot plegat s’expressa d’una manera molt caòtica.
-Que no hauria de tenir Catalunya perquè vostè s’hi trobés bé?
Espanya.
-Què ens critica?
Els vicis del cofoisme, la incapacitat de tenir una relació una mica tensa amb la veritat, la incapacitat que tenim de ser honestos amb l’anàlisi dels fantasmes interns i amb els externs. En definitiva, de portar les coses fins al final. Hi ha falta de viure intensament.
-Què pretenia amb aquest llibre?
Jo volia demostrar com de tontos són alguns i com d’intel.ligent sóc jo. Volia desmuntar la paradeta d’alguns i anar muntant la meva.
-Vostè humanitza Pla.
És un llibre de literatura i se n’ha adonat poca gent perquè la part política tapa la literària.
-Què hi havia de veritat i de mentida en Pla?
De veritat, la seva obra, i de mentida, el seu personatge.
-I què hi ha de veritat i de mentida en Enric Vila?
Per contestar que hi ha de veritat i de mentida necesites d’una certa trajectòria, i jo la meva trajectòria l’estic tot just començant. Aquest és un llibre iniciàtic per a mi. Jo encara no estic tancat.
Sí, en sóc conscient i de fet està fet expressament. Ho faig per incomodar un cert tipus de persones que no sé si les puc descriure exactament.
-Vosté te clar que tots actúem amb màscara
Sí, i sobretot el que hi ha és una diferència entre la persona que n’és conscient, i la persona que no ho és i que té un barnís més narcisista, és a dir que es mou més per ímputs més momentanis.
-Creu que els catalans ens recreem més que d’altres en la màscara?
No és tant això com que les circumstàncies històriques i polítiques han fet que hi hagi una gran part d’allò més nostre que no està expressat. El que no tinc clar és que aquesta part d’intimitat nostra no estigui organitzada, estilitzada. En general, tot plegat s’expressa d’una manera molt caòtica.
-Que no hauria de tenir Catalunya perquè vostè s’hi trobés bé?
Espanya.
-Què ens critica?
Els vicis del cofoisme, la incapacitat de tenir una relació una mica tensa amb la veritat, la incapacitat que tenim de ser honestos amb l’anàlisi dels fantasmes interns i amb els externs. En definitiva, de portar les coses fins al final. Hi ha falta de viure intensament.
-Què pretenia amb aquest llibre?
Jo volia demostrar com de tontos són alguns i com d’intel.ligent sóc jo. Volia desmuntar la paradeta d’alguns i anar muntant la meva.
-Vostè humanitza Pla.
És un llibre de literatura i se n’ha adonat poca gent perquè la part política tapa la literària.
-Què hi havia de veritat i de mentida en Pla?
De veritat, la seva obra, i de mentida, el seu personatge.
-I què hi ha de veritat i de mentida en Enric Vila?
Per contestar que hi ha de veritat i de mentida necesites d’una certa trajectòria, i jo la meva trajectòria l’estic tot just començant. Aquest és un llibre iniciàtic per a mi. Jo encara no estic tancat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario