El passat dimarts, vaig assistir a una xerrada sobre “La immigració com a audiència” a la Facultat de Comunicació Blanquerna. L’aula estava mig buida, no era d’estranyar ja que la conferència no la protagonitzava cap estrella mediatica. Leo Garriga, conductora d’oberts a la música a RNE i moderadora de la conferència va iniciar la tertúlia llençant una pregunta. ¿Som els mitjans que ens hem d’adaptar als col·lectius d’immigrants?
La taula rodona estaba formada per tres professionals de la comunicació, Tant la Cinthia, l’Úrsula com la Verònica treballaven en diferents mitjans, això si sensibles cap a la població immigrant. Abans de començar a parlar d’integració van voler deixar clar que dominaven perfectament el català per això van fer la presentació en aquesta llengua, tot i que de seguida van disculpar-se dient que farien la xerrada en castellà ja que els hi permetia expressar-se millor.
El problema que tenim en la nostra societat es que no s’enfoca la immigració com un tema social sinó com un problema. Aquesta va ser la idea que van voler remarcar a la conferència. Sovint diem que els immigrants no s’integren a la societat. ¿Estan presents en els debats de ciutadania? ¿Els hi preguntem sobre temes com la llei de l’avortament o sobre l’economia? Integrar-se significa fer-ho en tots els àmbits de la vida ¿Podríem integrant-se en una societat on no comptéssim amb nosaltres per les qüestions imprescindibles del país on vivim? La paraula immigrant avui dia porta una càrrega negativa molt forta. L’associem a por, a violència de gènere, a pasteres…
Hem de fugir dels topics. Els diaris mostren la realitat d’un país als seus habitants, una realitat sovint deformada on els tòpics es converteixen en un problema per als immigrants. Un mirall fix que hem de trencar, si volem que s’integrin a la nostra societat.
A banda d’això les tres convidades van reivindicar que els mitjans de comunicació no informen sobre allò que passa en els seus països d’origen, no se’ls té en compte com audiència. Per això, per finalitzar la xerrada, van fer una crida a tots els estudiants que ens trobàvem a l’aula, perquè tinguéssim en compte aquest col·lectiu que probablement serà el futur de la comunicació.
La taula rodona estaba formada per tres professionals de la comunicació, Tant la Cinthia, l’Úrsula com la Verònica treballaven en diferents mitjans, això si sensibles cap a la població immigrant. Abans de començar a parlar d’integració van voler deixar clar que dominaven perfectament el català per això van fer la presentació en aquesta llengua, tot i que de seguida van disculpar-se dient que farien la xerrada en castellà ja que els hi permetia expressar-se millor.
El problema que tenim en la nostra societat es que no s’enfoca la immigració com un tema social sinó com un problema. Aquesta va ser la idea que van voler remarcar a la conferència. Sovint diem que els immigrants no s’integren a la societat. ¿Estan presents en els debats de ciutadania? ¿Els hi preguntem sobre temes com la llei de l’avortament o sobre l’economia? Integrar-se significa fer-ho en tots els àmbits de la vida ¿Podríem integrant-se en una societat on no comptéssim amb nosaltres per les qüestions imprescindibles del país on vivim? La paraula immigrant avui dia porta una càrrega negativa molt forta. L’associem a por, a violència de gènere, a pasteres…
Hem de fugir dels topics. Els diaris mostren la realitat d’un país als seus habitants, una realitat sovint deformada on els tòpics es converteixen en un problema per als immigrants. Un mirall fix que hem de trencar, si volem que s’integrin a la nostra societat.
A banda d’això les tres convidades van reivindicar que els mitjans de comunicació no informen sobre allò que passa en els seus països d’origen, no se’ls té en compte com audiència. Per això, per finalitzar la xerrada, van fer una crida a tots els estudiants que ens trobàvem a l’aula, perquè tinguéssim en compte aquest col·lectiu que probablement serà el futur de la comunicació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario