Ryszard kapuscinski:“Qui sobreviu a una guerra, mai aconsegueix lliurar-se’n d’ella”

Avanttítol: Kapuscinski guanya un merescut doctorat Honoris causa.
Subtítol: L’autor va repassar la seva infància a la guerra.
Subtítol: Kapuscinski dóna algunes recomanacions a futurs periodistes.

Ahir, la Universitat Ramon Llull li va concedir un merescut doctorat Honoris Causa al periodista Ryszard Kapuscinski. A la entrega de premis, l’escriptor, molt content pel seu triomf, va donar les gràcies a la Facultat, i darrerament va iniciar un petit discurs. Va recordar els seus inicis com a periodista, i va deixar anar un: “ningú comprava els meus llibres ni regalats!”, el que va produir una rialla entre el públic que l’escoltava detingudament. L’escriptor va voler fer menció a la seva infància. “Recordo més el principi que el final de la guerra” va començar. Pobles deserts, cadàvers de cavalls, estacions de ferrocarril, la olor a pólvora, la gana, el fred,…són alguns dels records que acompanyen al escriptor i que ahir va voler remarcar. “Qui sobreviu a una guerra, mai aconsegueix lliurar-se’n d’ella”, va dir amb el record tatuat al rostre. El fet de passar la infància pensant que la vida era allò, la guerra, el va dur més tard a interessar-se per el periodisme, “volia veure coses, cobrir guerres, descriure-les”. Després de fer un petit repàs per la seva vida, Kapuscinski va donar algunes recomanacions per a tots els estudiants de periodisme que es trobaven a la sala. “Tractar al altre amb tot el respecte que es mereix, és la primera regla del bon periodisme”. “Un periodista es forma contínuament o es torna un destorb”. “El periodista ho vol saber i entendre tot”. L’escriptor va assegurar que el periodisme d’ara i el d’abans es diferencien sobretot per un element, i es que abans hi havia una convivència molt més estreta entre els periodistes, “era més agradable” va afirmar. Finalment va acabar el seu discurs amb un “gràcies” seguit d’un aplaudiment que es va estendre per tota la sala.